Arran de les diverses publicacions en la premsa d'ahir, la CIPAC, de la qual forma part la Plataforma Gatera, ha publicat un manifest contra la petició de la FCM i de l'ACM de sacrificar animals en els centres d'acolliment.

Les entitats protectores de Catalunya fan un manifest contra la petició de les administracions locals de sacrificar animals als refugis.  

Les 101 entitats que formen la CIPAC (Comissió Interlocutora de Protectores d’Animals de Catalunya) hem elaborat un manifest sorgit arrel de la notícia apareguda en els mitjans de comunicació el passat 4 de març, segons el qual tant la FCM com l’ACM reclamen la possibilitat de canviar la llei de protecció animal per tornar a autoritzar el sacrifici d’animals en els centres d’acolliment.

El manifest que us presentem a continuació reclama de les administracions locals més  implicació i recursos  per combatre l’abandonament, elaboració de polítiques de control i prevenció i mesures concretes –i en alguns casos sancionadores- contra la cria il·legal d’animals o el maltractament.

MANIFEST DE LES ENTITATS PROTECTORES DE CATALUNYA CONTRA LA PETICIÓ DE LA FCM I DE L’ACM DE SACRIFICAR ANIMALS ALS REFUGIS.

Davant la noticia publicada en diferents mitjans de comunicació sobre la sol·licitud de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) de modificar l’actual Llei de Protecció dels Animals per tornar a permetre sacrificar animals en els centres d’acolliment de Catalunya, la Comissió Interlocutora de Protectores d’Animals de Catalunya (CIPAC) exposa el següent:

·    Que la CIPAC representa un centenar d’entitats que gestionen centres d’acolliment i associacions de protecció animal.

·      Que tant l’ACM com l’FMC, ja van sol·licitar davant el Parlament, l’any 2011 la mateixa mesura. Que han passat tres anys i la situació no ha millorat: els ajuntaments exigeixen el sacrifici d’animals però no han posat en marxa cap iniciativa per solucionar el problema de la superpoblació dels centres.

·    Que  la situació actual en la que es troben els centres d’acollida es deu a la desídia i la inacció d’unes administracions que no han fet pràcticament res per disminuir l’abandonament d’animals. No han dut a terme polítiques de prevenció: ni campanyes informatives, ni de control i sancions, ni d’identificació, ni d’incentivació d’adopcions.

·      Que no hi ha valentia política per prohibir la venda i la cria d’animals de companyia i d’altres espècies, ni per imposar sancions exemplars als que abandonen, maltracten o crien il·legalment.

·       Que si hi hagués un control real de la identificació dels animals i de la cria, i sancions exemplars, l’abandonament disminuiria.

·    Que  la majoria d’administracions locals no ha demostrat cap interès, ni han destinat recursos, per denunciar els criadors il·legals dels seus municipis, no han fomentat la identificació ni l’esterilització. Pocs d’ells fan difusió de les campanyes que organitzen les entitats protectores amb recursos propis, com Sóc Responsable (que fins el 30 de maig 2014 proporciona la possibilitat d’identificar i esterilitzar gossos, gats i fures a preus  inferiors als habituals).

·       Que pràcticament no s’obren expedients sancionadors per maltractament, abandonament, cria il·legal, no identificació dels animals, però sí s’apliquen sancions a persones que cuiden i alimenten colònies de gats del carrer (competència municipal per llei), porten el gos sense lligar en zones d’esbarjo no autoritzades...

·         Que és irrisori que la Federació Catalana de Municipis es queixi en un estudi de gastar 11 milions d’euros en gestió d’animals abandonats, quan en realitat això representa 1,46 euros per habitant a l’any.

·         Que és una ironia que els municipis es queixin de les despeses que els comporta complir amb la legislació, quan molts ajuntaments no tenen cap partida pressupostària per temes d’animals (no tenen contractat cap servei de recollida d’animals abandonats, no fan res pel control de les colònies de gats, etc...). I, quan contracten un servei, prefereixen fer-ho amb empreses privades abans que amb associacions de protecció animal, que són les que realment promouen les adopcions i qui millor optimitza els recursos en no tenir afany de lucre.

·         Que per tot el que s’ha exposat anteriorment tornar a legalitzar el sacrifici en els centres d’acolliment seria un enorme retrocés moral i ètic que posaria en qüestió la categoria moral dels polítics que ens representen.

CIPAC, 5 de març de 2014.