Les entitats protectores de Catalunya fan un manifest
contra la petició de les administracions locals de sacrificar animals als
refugis.
Les 101 entitats que formen la CIPAC (Comissió
Interlocutora de Protectores d’Animals de Catalunya) hem elaborat un manifest
sorgit arrel de la notícia apareguda en els mitjans de comunicació el passat 4
de març, segons el qual tant la FCM com l’ACM reclamen la possibilitat de
canviar la llei de protecció animal per tornar a autoritzar el sacrifici
d’animals en els centres d’acolliment.
El manifest que us presentem a continuació reclama de les
administracions locals més implicació i
recursos per combatre l’abandonament,
elaboració de polítiques de control i prevenció i mesures concretes –i en
alguns casos sancionadores- contra la cria il·legal d’animals o el
maltractament.
MANIFEST DE LES ENTITATS PROTECTORES DE CATALUNYA CONTRA
LA PETICIÓ DE LA FCM I DE L’ACM DE SACRIFICAR ANIMALS ALS REFUGIS.
Davant la noticia publicada en diferents mitjans de
comunicació sobre la sol·licitud de la Federació de Municipis de Catalunya
(FMC) i de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) de modificar l’actual Llei
de Protecció dels Animals per tornar a permetre sacrificar animals en els
centres d’acolliment de Catalunya, la Comissió Interlocutora de Protectores
d’Animals de Catalunya (CIPAC) exposa el següent:
· Que la CIPAC
representa un centenar d’entitats que gestionen centres d’acolliment i associacions
de protecció animal.
· Que tant
l’ACM com l’FMC, ja van sol·licitar davant el Parlament, l’any 2011 la mateixa
mesura. Que han passat tres anys i la situació no ha millorat: els ajuntaments exigeixen el sacrifici d’animals però no han posat en marxa cap iniciativa per
solucionar el problema de la superpoblació dels centres.
· Que la situació actual en la que es troben els
centres d’acollida es deu a la desídia i la inacció d’unes administracions que
no han fet pràcticament res per disminuir l’abandonament d’animals. No han dut
a terme polítiques de prevenció: ni campanyes informatives, ni de control i
sancions, ni d’identificació, ni d’incentivació d’adopcions.
· Que no hi ha
valentia política per prohibir la venda i la cria d’animals de companyia i
d’altres espècies, ni per imposar sancions exemplars als que abandonen, maltracten
o crien il·legalment.
· Que si hi
hagués un control real de la identificació dels animals i de la cria, i
sancions exemplars, l’abandonament disminuiria.
· Que la majoria d’administracions locals no ha
demostrat cap interès, ni han destinat recursos, per denunciar els criadors
il·legals dels seus municipis, no han fomentat la identificació ni
l’esterilització. Pocs d’ells fan difusió de les campanyes que organitzen les
entitats protectores amb recursos propis, com Sóc Responsable (que fins el 30 de maig 2014 proporciona la
possibilitat d’identificar i esterilitzar gossos, gats i fures a preus inferiors als habituals).
· Que
pràcticament no s’obren expedients sancionadors per maltractament,
abandonament, cria il·legal, no identificació dels animals, però sí s’apliquen
sancions a persones que cuiden i alimenten colònies de gats del carrer
(competència municipal per llei), porten el gos sense lligar en zones d’esbarjo
no autoritzades...
· Que és
irrisori que la Federació Catalana de Municipis es queixi en un estudi de
gastar 11 milions d’euros en gestió d’animals abandonats, quan en realitat això
representa 1,46 euros per habitant a l’any.
· Que és una
ironia que els municipis es queixin de les despeses que els comporta complir amb
la legislació, quan molts ajuntaments no tenen cap partida pressupostària per
temes d’animals (no tenen contractat cap servei de recollida d’animals
abandonats, no fan res pel control de les colònies de gats, etc...). I, quan
contracten un servei, prefereixen fer-ho amb empreses privades abans que amb
associacions de protecció animal, que són les que realment promouen les
adopcions i qui millor optimitza els recursos en no tenir afany de lucre.
· Que per
tot el que s’ha exposat anteriorment tornar a legalitzar el sacrifici en els
centres d’acolliment seria un enorme retrocés moral i ètic que posaria en
qüestió la categoria moral dels polítics que ens representen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada